dimecres, 3 de juny del 2015

Anul·lat el recital a La Poeteca

Aquí sota teniu la notícia del blog de la Poeteca que avisava del nostre recital de demà. Malauradament hem d'informar-vos que, per una afonia del cantant aquest acte s'ha anul·lat. Esperem poder-lo programar en una altra ocasió (tot i que ja en van tres intents fallits: si no cregués en els mal averanys pensaria…).



diumenge, 19 d’abril del 2015

A la tercera… Ran de les coses al cicle de La Poeteca!

"Ran de les coses" actuant a la llibreria Nollegiu l'estiu passat
    CANVI DE DATA!!!!  4 DE JUNY

Després de dos intents fallits els Ran de les coses tornem a la Poeteca, el cicle poètic comandat per M Antònia Massanet, poeta, crític literari i impulsora cultural, amb ganes d'oferir-vos el nostre espectacle sobre Philip Larkin. A la tercera va la vençuda!! (no, aquest no és el títol de l'espectacle és un crit d'esperança)

Ens agradaria que us animéssiu a venir i fóssim colla, encara que, vingueu els que vingueu, estarem encantats d'actuar per a vosaltres i compartir durant una estona la poesia trista, irònica, vital al cap i a la fi, d'aquest anglès inclassificable.

Si us animeu a venir, ens trobareu a:
La Createca, Carrer Comte Borrell, 122 de Barcelona (a l'esquerra de l'Eixample)
dijous 4 de juny a les 20:30

Ja us ho tornarem a recordar quan s'acosti. De moment, reserveu-ho a l'agenda!

dimarts, 20 de gener del 2015

Larkin i Miquel Desclot




El meu bon amic, Josep M Aloy, crític de literatura infantil i juvenil, m'ha fet arribar aquest correu. Vist el tema m'ha fet molta il·lusió la descoberta que em fa i he pensat que... on estaria millor que en un post d'aquest blog sobre Larkin? 
Doncs, amb el permís de l'autor, aquí el teniu:

"Bon dia, August:
t'agradarà saber -si és que no ho sabies- que llegint "Llibre de Durham" de l'estimat Miquel Desclot, he trobat una floreta dedicada a Larkin. És aquesta: ...el segon, amb avis segurament menys il.lustres, en porta fins a un Philip Larkin, potser el poeta anglès vivent més ben considerat per crítics i lectors.
T'haig de dir que el llibre és de Proa i es va publicar l'any 1992. Parla molt de poesia i no descarto que Larkin torni a sortir en un moment o altre.
Doncs, ja ho saps...
Salutacions cordials!!"


Sembla mentida com es connecten els mons quan un hi està amatent. Desclot i Larkin, ves per on. Miraré d'aconseguir aquest llibre de Desclot que desconeixia. Cites a part sobre Philip Larkin fa pinta de ser molt interessant, i sens dubte molt ben escrit, com tot el que fa Miquel Desclot.

dilluns, 19 de gener del 2015

Una de freda i una de calenta


Un altre cop ens veiem obligats a informar-vos que el recital de Ran de les coses que s'havia de fer al cicle La Poeteca el proper dia 29 de gener ha quedat ajornat fins a nou avís. No sé què pensaria Larkin d'aquesta situació però segurament se li acudiria algun comentari sorneguer. Estem "gafats"? (perdó: som malastrucs?) Esperem que no. En tot cas ja us informarem de la nova data.

Aprofito el mateix post per a una notícia més positiva. A l'epíleg del darrer poemari de Joan Margarit, Des d'on tornar a estimar, el poeta català cita Larkin com un dels seus models poètics (!!). Us cito el fragment on surt, però la lectura completa del text ja ha aparegut a la revista El Núvol és, com sempre molt interessant i iimprescindible. Però això es feina per a un altre dia.
De moment, l'al·lusió a Larkin:

Fins ara, la meva vida ha estat la poesia i continua sent-ho. Res no ha tingut poder sobre mi si se m’ha permès escriure-la. Circumstàncies que, sense la poesia, m’haurien debilitat, m’han enfortit. La llengua en la qual parlo i la llengua en la qual escric els poemes és la mateixa. Així ho van fer els poetes dels qui ho he après, com Gabriel Ferrater o Philip Larkin. Altres, al contrari, accentuen la diferència entre la llengua parlada i la del poema, com és el cas de Josep Carner. Però tots ells m’han ensenyat que la inspiració, per llunyà o estrany que sembli a vegades el poema, no pot venir més que de la pròpia vida.

Bona reivindicació de la llengua poètica de Larkin, no? Quina il·lusió em fa unir aquests dos poetes per a mi tan estimats.



dissabte, 17 de gener del 2015

"Ran de les coses" a la Poeteca


Després d'un intent fallit el mes de novembre -per raons alienes a l'empresa, com se sol dir-, els Ran de les coses tornem a la Poeteca, el cicle poètic comandat per M Antònia Massanet, poeta, crític literari i impulsora cultural, amb ganes d'oferir-vos el nostre espectacle sobre Philip Larkin.
Ens agradaria que us animéssiu a venir i fóssim colla, encara que, vingueu els que vingueu, estarem encantats d'actuar per a vosaltres i compartir durant una estona la poesia trista, irònica, vital al cap i a la fi, d'aquest anglès inclassificable.

Si us animeu a venir, ens trobareu a:
La Createca, Carrer Comte Borrell, 122 de Barcelona (a l'esquerra de l'Eixample)
dijous 29 de gener a les 20:30

I, per què us animeu, aquí teniu un tast:








dimecres, 5 de novembre del 2014

Ran de les coses "ataca" de nou



M Antònia Massanet


Larkin cavalca de nou. Els "Ran de les coses" estem convidats a oferir el nostre recital sobre Philip Larkin a La Poeteca, un espai amb programació estable, sota la coordinació de la poeta mallorquina M Antònia Massanet. De fet, La Poeteca és l'espai poètic de La Createca, un bar amb ganes de compartir també propostes culturals diverses.
Si us animeu a venir, ens trobareu al Carrer Comte Borrell, 122 de Barcelona, a l'esquerra de l'Eixample, el dijous 13 de novembre a les 20:30.




divendres, 18 de juliol del 2014

Larkin a Shangri-La (Cal Magre)

Foto: Josep M Aloy
Arribes a Cal Magre per un pendent sobtat de la carretera i, de cop, estàs en un altre món. Una mena de Shangri-La, aquell paradís mític que hi havia en algun racó perdut entre els cims imponents de l'Himàlaia. Ja sé que el turó de Cal Magre deu tenir com a molt algunes desenes de metres, però no exagero gens si dic que és un racó per a perdre-s'hi, un lloc on el temps s'atura i el viatger -perdut o no- desitja quedar-s'hi, si no eternament, almenys tota una tarda mentre el sol es va fonent lentament i va donant pas a una nit on els galls -miraculosament, car és un paradís- canten de nit. 
Si ahir vam poder compartir els versos de Philip Larkin en aquest petit edèn és gràcies als seus preservadors: la Flora i el Lluís. El seu zel va més enllà de protegir el lloc de visites inoportunes, més enllà de l'amabilitat social que deia Larkin. És una mena d'acomboiament maternal que es desviu pel visitant, sigui qui sigui, i intenta que durant la seva estada s'hi senti com a casa, o sigui feliç. Així ens vam sentir acollits els Ran de les coses. I em consta que dispensen aquest mateix tracte a gent molt més famosa, senzillament perquè no fan distincions amb ningú.
La màgia de Larkin féu, un cop més, el seu efecte entre les assistents. Tothom queda gratament sorprès d'aquest anglès que ningú coneixia. Tothom -almenys els que es pronuncien- queda captivat pel Larkin poeta, però també pel Larkin personatge que tan bé encarna el Pep Puig: amb aquell punt just de sorna, tristesa i timidesa. Sempre he dit -i sempre ho repeteixo als recitals- que és un luxe per a mi poder actuar amb Els Peps. No podria haver triat tres companys millors per aquest viatge a Larkinland. A part del Puig, m'acompanyen dos amics que aporten, cadascú a la seva manera, un plus de qualitat al nostre projecte: la sensibilitat musical exquisida del Josep Martí, toqui el que toqui, i aquesta complicitat del Pep Garcia al baix, que va més enllà de les notes del seu instrument. 
I si tot això ho fas a l'era de Cal Magre, a la fresca d'una nit de juliol esplèndida i en la companyia d'un públic també còmplice… què més vols, sinó allargar l'estada en aquest racó? Per això allargues les converses, deixant que el temps passi sense voler que ho faci. Encara que alguns l'endemà hauran de llevar-se d'hora. Però et sents una mica al marge del temps i l'espai perquè estàs al teu Shangri-La particular. Un paradís on fins i tot els galls -miraculosament, car és un paradís- deixen de cantar de nit quan senten poesia.

dilluns, 14 de juliol del 2014

Paraules senzilles "com les ales dels ocells"


Continuen produint-se les casualitats -només atzar?- entorn a Larkin. Envio un tuit a la Laura Borràs sobre el poeta anglès i ella em respon que, precisament ahir, al programa El Suplement de Cat Ràdio, l'Eduard Márquez en parlava amb molta passió. Comproveu-ho vosaltres mateixos al tall que us he posat més amunt. Val molt la pena!!! 
Realment, aquest 2014 ja està essent -per a mi- l'any Larkin!!


Larkin i la Gran Guerra

És curiós aquest fenomen que es produeix quan t'interesses per una cosa que abans desconeixies: de cop per tot arreu descobreixes referències sobre allò que abans t'haurien passat del tot desapercebudes. Amb Larkin em passa justament això. Fa cinc anys no sabia ni que existia i ara és com de la família.
Explico aquesta sensació perquè, un cop més, Larkin ha aparegut davant meu, aquest cop al suplement Cultura de El Punt/Avui (11/7/14). A la contraportada en D. Sam Abrams parla d'ell i del seu poema MCMXIV i aprofita per a fer un petit comentari sobre com ha anat variant la impressió dels crítics sobre el que ell anomena poesia de la Gran Guerra. (1) Com que ell s'explica molt millor que no pas jo us deixo amb l'article en qüestió i us adjunto, a sota, el poema de Larkin perquè pugueu llegir-lo. I les notes del traductor, Damià Alou, que ajuden a aclarir alguns termes del poema.


(1) Curiosament fa pocs dies parlava jo sobre la I Guerra Mundial en la ressenya de "La marxa de Radetzky" de Joseph Roth


Philip Larkin, dins Las bodas de Pentecostés.
Traducció de Damià Alou a Philip Larkin. Poesía reunida. Ed Lumen 2014



diumenge, 13 de juliol del 2014

Ran de les coses a Nollegiu: una alegria íntima

Foto: Agnès Farriols


























Aquest petit "tour" de Ran de les coses ens està oferint unes experiències impagables. Cada actuació és un món diferent, cada lloc desprèn unes energies distintes i a cada racó s'hi crea un microclima especial. A la llibreria Nollegiu, divendres, vam poder experimentar com els mateixos poemes, les mateixes cançons, prenen un aire diferent, són viscudes -i dites i cantades- d'una altra manera. Perquè l'espai hi fa -i molt- però, sobretot, perquè la gent que et ve a veure t'envia uns missatges únics i irrepetibles. És la màgia del directe, diuen. I això està molt bé perquè et permet a tu com a artista -perdoneu la immodèstia- viure cada cop unes sensacions noves, encara que, aparentment, estiguis fent el mateix. És la riquesa del moment.
Tot comença abans del recital, quan arribes i coneixes a la persona amb qui, fins llavors, només havies parlat per telèfon o correu electrònic. Sintonitzes ràpid perquè ell i tu teniu el mateix objectiu: oferir un tast poètic als assistents i fer-ho de la millor manera possible, cuidant els detalls. Amb el Xavier de Nollegiu va ser així: arribar i moldre. Coneixes l'espai i t'hi comences a familiaritzar, t'imagines com serà quan hi hagi la gent, si hauràs de moure un sofà, on et col·locaràs tu, on deixaràs dret al nostre il·lustre acompanyant: el poeta Philip Larkin… I poc a poc va prenent forma. On hi havia una llibreria ara hi ha un espai escènic on unes cadires han aparegut per art de màgia per permetre al públic gaudir d'allò que s'hi farà. I llibres per tot arreu, és clar. És una llibreria no? Però penses que fa una setmana estaves en una mena de celler soterrat, amb una volta de pedra al damunt i ara el paisatge és molt different. Aquí estàs a peu de carrer -una illa de vianants-  i la porta resta oberta mentre els poemes de Larkin són desgranats en la veu del Pep o cantats per la meva. I no para de passar gent i molts no poden resistir la curiositat de treure el nas per la porta a veure què s'hi fa allà dins. I tu penses, no m'he de distreure, que si no l'espifiaré. Però alhora agraeixes aquesta porta franca que està dient: passa i escolta, potser t'agradarà…
La resta us ho explicarien millor les persones que van venir. Alguns amics, alguns coneguts i uns quants desconeguts amb qui t'has atrevit a compartir uns versos que ja sents com a teus (perdona Philip), com si els haguessis traduït tu mateix tot i que saps que això és un art que només està a l'abast de molt pocs (oi Marcel? oi Josep M?). Saps que tens entre el públic al Marcel Riera, traductor de la majoria de poemes que has triat, i això sempre imposa. Sort que ja has tingut oportunitat de parlar amb ell i saps que li agrada la proposta. Fins al punt de repetir. No deu estar gaire malament. Però també valores les sensacions que et descriuen d'altres que ni tan sols sabien que hi havia un poeta que es digués Larkin. I els ha agradat diuen alguns, que tenen ganes de llegir més poemes seus. Aquest és el millor premi per al que fem amb Ran de les coses. Haver pogut encomanar aquest enamorament poètic. Ganes de llegir, i llegir poesia!!  Alguna cosa es recupera dins teu quan sents coses com aquestes. Una alegria molt íntima.
Propera parada: Cal Magre. Segur que serà diferent...



dijous, 10 de juliol del 2014

La feina dels poetes


Twitter té sorpreses com aquesta:  del compte






m'ha arribat aquesta il·lustració sobre les feines del poetes. Si mireu bé hi trobareu Philip Larkin:

"La professió de bibliotecari fa per mi -m'agrada l'atmosfera de les biblioteques- i té la barreja justa d'interès acadèmic i administració que s'adiu amb els meus talents particulars, tal com són. Sempre he pensat que una feina fixa no era mala cosa per a un poeta."

Philip larkin, de l'entrevista de Myriam Gross a The Observer (1979): "A voice of our time" Ed. Labreu


dimecres, 9 de juliol del 2014

A l'era de Cal Magre hi passa "Ran de les coses"

Quin juliol més larkinià!

Ja us podem oferir el cartell dels dijous a Cal Magre, on diuen que "Hi passen coses".
Aquest eslògan sembla fet a mida per a nosaltres, els "Ran de les coses", perquè el dijous de la setmana vinent… hi passem nosaltres.

Ens faria molta il·lusió que ens acompanyéssiu. L'oferta és immillorable:  a la fresca de l'era  de Cal Magre, després d'un bon soparet, la poesia de Philip Larkin esquitxada d'uns tocs musicals. I el nostre Larkin particular: el Pep Puig, recitant de manera magistral els versos d'aquest anglès tan singular.

Us animeu?

Feu la reserva!













diumenge, 6 de juliol del 2014

Aquest divendres Larkin a la llibreria No llegiu!!!

Nota: l'Eduard Garcia sóc jo! (els follets de la impremta…)

"Lletres al passatge" recorda l'acte dedicat a Philip Larkin

































El setmanari penedesenc El 3 de Vuit acaba d'incloure en l'edició d'aquest divendres 4 de juliol el suplement "Lletres al passatge" editat per l'Agrícol - Centre Artístic del Penedès. Al seu interior s'hi recullen amb tot luxe de detalls les principals activitats impulsades per la secció literària d'aquesta associació durant l'any 2013. Si en fem esment aquí és perquè inclou la presentació de la poesia de Philip Larkin que vam fer Ran de les coses, el passat juliol, que, de fet, en va ser l'estrena. A part d'un article de l'Anna Ruiz Mestres -que ja va aparèixer al 3 de Vuit com a ressenya de l'acte i d'informació diversa sobre el poeta anglès i l'espectacle Ran de les coses, s'hi pot llegir un text de Marcel Riera, un dels traductors de Larkin al català, que també fou present en la vetllada poètico-musical. Gràcies a l'Agrícol un cop més, especialment a l'Anna Ruiz i el Xavier Hernández, per apostar per la promoció cultural a Vilafranca.

dissabte, 5 de juliol del 2014

Un tast de "Ran de les coses" al Contrapunt poètic



Més ressons de l'espectacle de dijous a St Feliu. La Marta Pérez, coordinadora del cicle Contrapunt Poètic, ens ha enviat aquest video-resum d'alguns moments de la intervenció de "Ran de les coses". Gràcies, Marta!  És una bona mostra d'un concert que recordarem amb un carinyo especial. Un tast pels que no hi vau poder ser, un bonic souvenir pels que vam tenir aquesta immensa sort.

divendres, 4 de juliol del 2014

Més a prop de la felicitat


Comunió. Feeling. Sinergia. Podria continuar cercant paraules que definissin l'acte d'ahir a l'Aula de Música de St Feliu de Llobregat. I segurament en trobaria moltes d'altres també plenament significatives: emoció, sentiment, acollida, connexió… Poques vegades he viscut com a intèrpret una experiència com la que vam compartir -una paraula més- al Contrapunt Poètic amb Ran de les coses mentre desgranàvem la poesia de Philip Larkin. Un silenci expectant, gairebé diria religiós -quan això vol dir d'un gran respecte-, d'una receptivitat màxima, més enllà del contingut en si mateix. Perquè, diguem-ho clar també, el públic del Contrapunt és un públic agraïdíssim, que ja t'ha concedit el benefici del dubte abans que comencis, perquè està obert a escoltar sense cap premissa que el condicioni. I així és un gust actuar. Rectifico. És un luxe, per a qualsevol que vulgui presentar una proposta artística del tipus que sigui. 
Em consta que al llarg d'aquest cicle hi han passat propostes molt diverses i, pel que vaig poder captar en la xerrada posterior, totes han estat molt ben acollides. I això és mèrit del nucli organitzador, el que, en terminologia castellera anomenaríem una tripleta màgica: la Marta Pérez Sierra, poeta, la Lourdes Borrell pedagoga musical i responsable de l'Aula de Musica i Teatre musical, juntament amb el també músic i il·lustrador Pere Borrell. Crec que amb iniciatives com el Contrapunt poètic es fa possible allò que algú va verbalitzar més o menys així: "venim a aquí i passem una estona meravellosa, rebent un munt de coses boniques, de manera que te'n vas a casa ple d'energia, de felicitat."
Així ens vam sentir nosaltres, us ho asseguro. No només per com va anar l'espectacle sinó també per l'estona que vam poder gaudir després, tot tastant uns deliciosos canapés que un parell de voluntàries havien elaborat amb tot el seu amor i el seu bon fer.
En fi, no sé si els versos de Larkin seran recordats quan, d'aquí un temps algú parli de la vetllada d'ahir. És igual. L'important és que van servir de catalitzadors d'uns moments de felicitat -ell, que se'l coneix com el poeta de la infelicitat!-, dels quals en quedarà, més que unes paraules, una sensació de benestar lligat a la gent amb qui la vam compartir. Gràcies, gràcies, gràcies. 
Em vénen al cap uns versos de Larkin que semblen escrits expressament per a moments així:

"em vaig dedicar a retornar, a aquells
que confiaven en mi, els afectes perduts;
no ens va servir de res, ni a ells ni a mi,
però així vam ser tots més a prop
(o ens ho va semblar) d’aquell guirigall
que si ens l’haguéssim perdut separadament."

(Philip Larkin, fragment de Condolença en blanc major)


diumenge, 29 de juny del 2014

Finestrals (Larkin - Marta Pérez)



La Marta Pérez Sierra, a part de convidar-nos al Contrapunt Poètic amb el nostre "Ran de les coses, ha fet aquest petit i deliciós muntatge a partir d'un fragment de "Finestrals" de Philip Larkin. Gràcies, Marta!

Us esperem el proper dijous 3 de juliol a St Feliu de Llobregat, a l'Aula de Música i Teatre Musical, C/ Laureà Miró, 41. A les 7 de la tarda!!

diumenge, 22 de juny del 2014

Comentaris sobre "Poesía reunida" (Philip Larkin)

Ja tinc entre les meves mans el nou volum de la Poesía reunida de Philip Larkin, a càrrec de Damià Alou i Marcelo Cohen editat per Lumen.

Només he pogut fullejar-lo però ja voldria compartir amb vosaltres un parell de comentaris.

El primer, tret del pròleg de Damià Alou que, excepte un parell de paràgrafs, és el mateix que va escriure per a l'edició  de Las bodas de Pentecostés (Lumen, 2007) -que ja he comentat aquí i aquí.

Alou diu en referència a l'etern debat sobre la traducció en poesia (el remarcat és meu):

"La traducción en poesía suele dar pie a comentarios absurdos: que si se prima más el sentido que el sonido o viceversa, que por qué no se ha rimado, que… en fin. Nunca se prima el sentido sobre el sonido, ni viceversa, porque en el lenguaje humano ambas cosas no pueden separarse. Lo más importante en poesía es que oigamos la voz del poeta como si fuera un buen doblaje: nunca será lo mismo, pero puede llegar a conmovernos o divertirnos igual."  

Touché. Confesso que molt cops he utilitzat aquest dilema entre so i sentit per a valorar la traducció poètica en general -i de Larkin en particular. Tanmateix continuo pensant que, com a músic, trio una versió o una altra del mateix poema original en funció de la musicalitat que traspua i que, per tant, facilita la meva connexió amb el poema que aspiro a traslladar al terreny de la melodia i el ritme musicals. En el cas de Larkin m'ha passat en més d'un cop i crec que constatar això no confirma que el traductor hagi fet una tria conscient en un sentit o un altre però, en tot cas, sí que, finalment, el resultat poètic s'ha apropat més a un d'aquests dos terrenys -indestriables, d'altra banda- del poema.

El segon comentari és la descoberta que la traducció de Damià Alou em permet fer del llibre "The Less Deceived", aquí traduït com "Engaños". S'hi respira ja el Larkin que esclatarà amb tota rotunditat en llibres posteriors. No he fet una lectura prou aprofundida com per fer una ressenya extensa. Només destacar-vos que hi ha poemes molt bons. Com aquest Lugares, amores. Els que ja hem llegit una mica Larkin i coneixem la seva biografia l'entenem perfectament. Els que no, haureu de llegir-lo més o venir al nostre espectacle Ran de les coses, que aquest estiu us oferirem en diversos escenaris.


LUGARES, AMORES

No, todavía no he encontrado
el lugar del que pueda decir
Este es mi sitio,
aquí me quedo;
y tampoco a esa persona especial
que enseguida reclame
todo lo que tengo,
incluso mi apellido;

encontrar eso parece demostrar
que no quieres decidir
dónde construir, ni a quien amar;
les pides que te rechacen
de manera irrevocable,
así no será tu culpa
si la ciudad te aburre
o la chica es imbécil.

Y al no encontrarlos, sin
embargo, te obligas a actuar
como si lo que tienes
en realidad te encantara;
y mejor no pensar
que todavía podrías descubrir
a los hasta ahora innecesarios:
tu lugar, tu pareja.

Philip Larkin, Engaños

divendres, 20 de juny del 2014

Juliol Larkinià





Ja tenim el targetó del concert de "Ran de les coses" al Contrapunt  poètic de St Feliu de Llobregat!
Aneu reservant la data si voleu tastar la poesia de Larkin de la mà dels seus traductors al català: Marcel Riera i Josep M. Jaumà.
I si no us va bé encara teniu una altra oportunitat: el proper dia 11 de juliol a la llibreria Nollegiu del Poblenou de Barcelona.
Un juliol ben larkinià!

dimarts, 20 de maig del 2014

Ressons de Larkin a Vila-Matas





Rebo al twitter una piulada -bé, repiulada- de la meva amiga Carme, donant notícia d'aquest article de Vila-Matas a El País, gràcies a Marc Bassets. Larkin està sonant, i això és molt bo per a la poesia (i per al nostre espectacle).






dilluns, 19 de maig del 2014

Larkin vist pel forat (del pany)

Foto: Pep Puig Rafecas



"Brindo per l'home més esblanqueït que conec, / tot i que el blanc no és el meu color favorit". Així acaba el Pep el nostre petit recital sobre Larkin. De seguida, se sent pels altaveus una veu més aviat fosca i poc expressiva. És ell, el poeta, recitant els seus versos:

"Quaterly, as it is, money reproaches me: / Why do you let me lie here wastefully?…"

Nosaltres anem marxant de l'escenari i deixem que Larkin acabi el seu propi espectacle com l'ha començat, recitant un poema. Es fa el silenci i el públic, encara expectant, no sap si aplaudir. Algú comença i dóna el senyal. Llavors l'aplaudiment creix i s'escampa per l'espai encara en penombra, només il·luminat pels focus que emmarquen el racó on fins fa just uns segons érem nosaltres. No ens fem pregar i sortim de nou a la llum, ara per saludar i agrair als que han vingut que hagin decidit sortir de casa un diumenge a la tarda per anar a escoltar poesia. Agrair també a tots els que ho han fet possible. I un parell de bisos per acabar.

És una sensació molt especial la que et recorre per dins. Una barreja d'agraïment, distensió i felicitat. Hem complert amb escreix les expectatives que ens havíem creat en plantejar el nostre recital poètico-musical. L'escalf del públic ens ho confirma. I això està molt bé. És un moment únic i val la pena gaudir-lo. Com hem gaudit també de cada un dels moments de Ran de les coses. Cada poema, cada cançó, cada silenci. Un espectacle està fet de molts petits moments que, sumats, et porten a aquest esclat final: la manera com el Pep ha aturat el vers per remarcar una paraula, gairebé un xiuxiueig; aquell lament del saxo ara, aquell so rabiós després; les notes greus del baix que, caminant, ho omplen tot i ens ajuden a caminar a tots els altres; la veu que em surt de dins desgranant cada un dels mots de Larkin, buscant-hi matisos, colors diversos…

Després parles amb la gent i el millor elogi és quan et diuen que els cinquanta minuts els han passat com si res, enllaçant poema, cançó i els textos on Larkin parla de si mateix, que no s'ho esperaven així, que no s'imaginaven un espectacle de poesia tan amè, on tot flueix i acaba donant una sensació rodona, acabada, polida… En fi, ja sé que no està bé lloar-se un mateix, però aquestes, més o menys, són algunes de les paraules que ens van dir i m'agrada compartir-les.

I res més, convidar-vos al proper si ahir no hi vau poder ser. O a venir un altre cop si us han quedat ganes de tornar-ho a sentir per a captar nous detalls que -ja se sap- amb una primera vegada no n'hi ha prou...

diumenge, 18 de maig del 2014

Per a què serveixen els dies?

Philip Larkin amb Monica Jones a l'illa de Sark l'estiu de 1960


Mentre preparo el concert d'avui rellegeixo Larkin, més enllà dels poemes que se sentiran aquesta tarda al Forat del Pany. Em retrobo amb aquest poema, d'una bellesa trista tan larkiniana… I alhora tan compassiva: "Això és tot, amics"-sembla dir.

DÍAS

¿Para qué sirven los días?
Los días son donde vivimos.
Vienen y nos despiertan
una y otra vez.
Están para nuestra felicidad.
¿Dónde vivir, sino en los días?

Ah, para resolver esa cuestión
el médico y el cura
se ponen sus largos abrigos
y con prisas recorren los campos.


Traducció de Damià Alou a "Las bodas de Pentecostés" d'Ed. Lumen, 2007.  (poema que podrem rellegir aviat en la nova edició que ja vaig comentar)

Podeu veure, també un muntatge audiovisual sobre aquest poema aquí.

dijous, 15 de maig del 2014

La poesia de Philip Larkin al Forat del Pany (Vilafranca)


El setmanari El 3 de Vuit avui es fa ressò del nostre recital musico-poètic sobre Philip Larkin al Forat del Pany aquest diumenge. Us hi esperem!!!

dimecres, 14 de maig del 2014

Estrenem fulletó al Forat del Pany

 

Anem escalfant motors de cara al concert del Forat del Pany (recordeu: diumenge 18 a les 20h). El nostre baixista i dissenyador oficial (Pep Garcia) ha refet el fulletó que repartirem entre els assistents. Dues novetats: el disseny de la portada i el llistat dels poemes que recitarem i cantarem (en cursiva). Intercalats hi trobareu els fragments de l'entrevista a Philip Larkin que ens acosten a aquest poeta.

Quines ganes que arribi ja el diumenge!!