Dublinesa

Per carrers estucats

on la llum és de peltre

i el capvespre boirós

fa encendre els llums als aparadors

d’apostes hípiques i de rosaris,

passa un funeral.

El cotxe de morts va al davant

però el segueix

una munió de prostitutes

amb amples barrets florejats,

mànigues de pell de be

i vestits fins als turmells.

Es respira un aire de companyonia

-com si honoressin

algú que els era molt estimat;

n’hi ha que saltironegen una mica

i s’aguanten amb traça la faldilla

(algunes marquen el ritme amb les mans),

i també d’una gran tristesa.

Mentre davallen a poc a poc

se sent una veu que canta

a la Kitty, o a la Katy,

com si el nom hagués significat una vegada

tot l’amor, tota la vellesa

Philip Lrkin. Versió de Marcel Riera.