A l'herba (Philip Larkin)

Aprofitant la febrada Larkin que m'ha provocat la presentació de l'antologia "La vida amb un forat a dins", a cura de Marcel Riera, he musicat un nou poema d'aquest escriptor anglès, A l'herba (At grass).

I aprofitant que avui és el Dia Mundial de la Poesia us el comparteixo esperant que us agradi tant com a mi.

A L’HERBA

  

L’ull amb prou feines els pot destriar

en l’ombra fresca on s’han arrecerat,

fins que el vent mou cada cua, cada crinera;

l’un mastega herba i procura avançar

I l’altre, que sembla haver-s’ho mirat,

en l’anonimat novament espera,

 

però fa només quinze anys mal comptats

que amb quatre curses en van tenir prou

per ser famosos sense anar molt lluny,

amb copes, concursos i hàndicaps,

quan els seus noms, amb un gran enrenou,

guanyaven els clàssics del mes de juny.

 

Sedes en sortir: el cel al darrere,

amb números i para-sols i, a fora,

esquadrons de cotxes buits, i calor

i herba amb deixalles, el crit que accelera

i es prolonga, estrident, fins que és l’hora

d’imprimir un breu per tancar l’edició.

 

¿Els records els burxen com els mosquits?

Mouen el cap als vespres, desbordats

d’ombres. Tot fugí estiu rere estiu,

els boxs de sortida, gentada i crits…

Tot, llevat dels immensurables prats.

Als àlbums els seus noms fan la viu-viu.

 

Ells els han oblidat, els noms: van fent

i si galopen deu ser d’alegria;

uns prismàtics ja no els han seguit,

ni tampoc un cronòmetre amatent:

només mossos i un noi a l’establia

amb les brides quan arriba la nit.

 

Philip Larkin.  Traducció: Marcel Riera

Larkin torna a les llibreries!

 

Dimarts passat vaig assistir a la presentació d'aquesta antologia de Philip Larkin a càrrec de Marcel Riera. En parlo amb més detall al meu blog Rapsòdia.

Atzars vinícoles

Foto: Marta Masachs

Una amiga em va fer arribar aquesta foto ja fa alguns dies. Estava de viatge per l'oest dels Estats Units i va arribar-se a Napa Valley, famós pel conreu vinícola. Com que coneix la meva flaca per Philip Larkin li devia fer molta gràcia trobar aquest vi que porta -no sabia si per simple coincidència- el seu mateix cognom i em va enviar la foto per whatsapp. No vaig aclarir l'origen d'aquesta semblança. Quan torni li ho preguntaré. Pel meu compte he fet una petita recerca i m'ha dut aquí. Pel que entenc del meu anglès aquest Sean Larkin devia ser tot un personatge, un bon vivant escocès que va emigrar als Estats Units i va fer fortuna amb el vi. El seu lema: "Source good grapes, blend the best wines, and enjoy life. "

De moment, aquí la teniu, com una excusa més per a parlar del poeta. He buscat entre els seus poemes i no he trobat gaires cites on el vi hi sigui present. La veritat és que ha estat una cerca superficial i ràpida. A part de dedicar un poema a la confecció d'un gintònic -i de pas fer-se un autohomenatge irònic- ("Condolença en blanc major"), les escasses al·lusions a l'alcohol van lligades més aviat als seus efectes desinhibidors. Com aquests versos del poema "Vides":

"El vi escalfa els ànims i canvia el color:

volen renecs i afirmacions sense perill

sobre febres reumàtiques i la resurrecció,

sobre el regicidi o el pastís de conill."

The wine heats temper and complexion:

Oath-enforced assertions fly

On rheumy fevers, resurrection,

Regicide and rabbit pie.

A Finestrals, Labreu edicions, 2009. Traducció de Marcel Riera.

PD: Potser no estaria malament convèncer a aquest elaborador per a que ens enviés unes quantes caixes i brindar pel poeta als nostres recitals. En prenc nota.

Larkin a l'abadia de Westminster

Una amiga, la Carme Miró, m'ha fet arribar aquest tuit sobre Larkin. El meu anglès limitadíssim -sóc de la generació del francès, si serveix com a disculpa- em permet entendre que aviat Philip Larkin tindrà un lloc ni més ni menys que a l'Abadia de Westminster, al racó dels poetes. Allà es trobarà -i haurà de compartir pis, diguem- amb Chaucer, Charles Dickens i Ted Hugues.

He anat a l'enllaç que proposa el tuit i m'ha semblat entendre que, segurament, Larkin tindrà alguns problemes amb els seus nous veïns de racó. I és que, si coneixeu una mica en Larkin, no era, precisament massa donat a la correcció política. En fi, una notícia més d'aquest poeta tan singular de la qual m'he volgut fer ressò en aquest blog que, malgrat tot, li vol retre homenatge. Almenys aquí no s'ha de discutir amb ningú. 

Segurament, des d'algun altre racó -si és que existeix un paradís dels poetes, ara que, ben pensat, ell buscaria un lloc més solitari, potser la biblioteca de l'Olimp- Philip Larkin diria unes quantes coses  sobre la seva relació amb els capellans:

   "Això sí que és vida!

   Res de Déu,  ni de suar a les fosques per la fal·lera

   de l'infern i tot això, res d'haver d'amagar

   tot el que penses del mossèn."

   High windows / Finestrals (fragment) 

   Traducció de Marcel Riera

Ran de les coses a Nollegiu: una alegria íntima

Foto: Agnès Farriols

Aquest petit "tour" de Ran de les coses ens està oferint unes experiències impagables. Cada actuació és un món diferent, cada lloc desprèn unes energies distintes i a cada racó s'hi crea un microclima especial. A la llibreria Nollegiu, divendres, vam poder experimentar com els mateixos poemes, les mateixes cançons, prenen un aire diferent, són viscudes -i dites i cantades- d'una altra manera. Perquè l'espai hi fa -i molt- però, sobretot, perquè la gent que et ve a veure t'envia uns missatges únics i irrepetibles. És la màgia del directe, diuen. I això està molt bé perquè et permet a tu com a artista -perdoneu la immodèstia- viure cada cop unes sensacions noves, encara que, aparentment, estiguis fent el mateix. És la riquesa del moment.

Tot comença abans del recital, quan arribes i coneixes a la persona amb qui, fins llavors, només havies parlat per telèfon o correu electrònic. Sintonitzes ràpid perquè ell i tu teniu el mateix objectiu: oferir un tast poètic als assistents i fer-ho de la millor manera possible, cuidant els detalls. Amb el Xavier de Nollegiu va ser així: arribar i moldre. Coneixes l'espai i t'hi comences a familiaritzar, t'imagines com serà quan hi hagi la gent, si hauràs de moure un sofà, on et col·locaràs tu, on deixaràs dret al nostre il·lustre acompanyant: el poeta Philip Larkin… I poc a poc va prenent forma. On hi havia una llibreria ara hi ha un espai escènic on unes cadires han aparegut per art de màgia per permetre al públic gaudir d'allò que s'hi farà. I llibres per tot arreu, és clar. És una llibreria no? Però penses que fa una setmana estaves en una mena de celler soterrat, amb una volta de pedra al damunt i ara el paisatge és molt different. Aquí estàs a peu de carrer -una illa de vianants-  i la porta resta oberta mentre els poemes de Larkin són desgranats en la veu del Pep o cantats per la meva. I no para de passar gent i molts no poden resistir la curiositat de treure el nas per la porta a veure què s'hi fa allà dins. I tu penses, no m'he de distreure, que si no l'espifiaré. Però alhora agraeixes aquesta porta franca que està dient: passa i escolta, potser t'agradarà…

La resta us ho explicarien millor les persones que van venir. Alguns amics, alguns coneguts i uns quants desconeguts amb qui t'has atrevit a compartir uns versos que ja sents com a teus (perdona Philip), com si els haguessis traduït tu mateix tot i que saps que això és un art que només està a l'abast de molt pocs (oi Marcel? oi Josep M?). Saps que tens entre el públic al Marcel Riera, traductor de la majoria de poemes que has triat, i això sempre imposa. Sort que ja has tingut oportunitat de parlar amb ell i saps que li agrada la proposta. Fins al punt de repetir. No deu estar gaire malament. Però també valores les sensacions que et descriuen d'altres que ni tan sols sabien que hi havia un poeta que es digués Larkin. I els ha agradat diuen alguns, que tenen ganes de llegir més poemes seus. Aquest és el millor premi per al que fem amb Ran de les coses. Haver pogut encomanar aquest enamorament poètic. Ganes de llegir, i llegir poesia!!  Alguna cosa es recupera dins teu quan sents coses com aquestes. Una alegria molt íntima.

Propera parada: Cal Magre. Segur que serà diferent...

"Lletres al passatge" recorda l'acte dedicat a Philip Larkin

El setmanari penedesenc El 3 de Vuit acaba d'incloure en l'edició d'aquest divendres 4 de juliol el suplement "Lletres al passatge" editat per l'Agrícol - Centre Artístic del Penedès. Al seu interior s'hi recullen amb tot luxe de detalls les principals activitats impulsades per la secció literària d'aquesta associació durant l'any 2013. Si en fem esment aquí és perquè inclou la presentació de la poesia de Philip Larkin que vam fer Ran de les coses, el passat juliol, que, de fet, en va ser l'estrena. A part d'un article de l'Anna Ruiz Mestres -que ja va aparèixer al 3 de Vuit com a ressenya de l'acte i d'informació diversa sobre el poeta anglès i l'espectacle Ran de les coses, s'hi pot llegir un text de Marcel Riera, un dels traductors de Larkin al català, que també fou present en la vetllada poètico-musical. Gràcies a l'Agrícol un cop més, especialment a l'Anna Ruiz i el Xavier Hernández, per apostar per la promoció cultural a Vilafranca.

… i l'any 2014, més Larkin!

El Pep Puig -el nostre rapsode de capçalera- ens ha regalat aquest preciós vídeo promocional de Ran de les coses. Amb ell volem tancar aquest 2013 que ens ha permès estrenar l'espectacle sobre Larkin, tot esperant que el 2014 sigui -a part de moltes coses més- l'any en què puguem escampar arreu la nostra particular visió d'aquest poeta anglès.  Molt bon any a tothom!

Gràcies!

Fotos de Carme Miró i Mercè Rovira

"Larkin estaria content". Això em va dir el Marcel Riera -un dels traductors del poeta anglès- després d'escoltar-nos a l'Agrícol divendres passat. No sé si ell estaria content, el que sí sé és que nosaltres estàvem molt satisfets de com va anar l'estrena de "Ran de les coses". D'entrada per l'acollida del públic que ens va venir a veure. Amics i amigues, sí, però també coneguts i algun que altre saludat. I malgrat la familiaritat de l'acte tothom -almenys els que vau parlar amb nosaltres- va quedar-se amb la sensació que allò que havien presenciat era molt digne i que n'havien sortit gratament sorpresos i alguns, fins i tot, emocionats. Ja se sap: jugar a casa és un arma de doble tall. D'entrada tens al públic a la butxaca, però després l'has de convèncer que allò que han vingut a veure no és només una cantadeta entre amics amb algun poema recitat en veu alta...

No sóc jo qui n'ha de fer les valoracions, només vull traslladar-vos el meu profund agraïment. En primer lloc als que vàreu venir i després als que sé que volíeu i no vau poder. No patiu, estem treballant perquè tingueu noves oportunitats de sentir-nos. En segon lloc als Peps que m'han acompanyat en tot aquest llarg procés creatiu que va començar com una aposta personal però que puc dir, a hores d'ara, que ja és un fruit de tots, perquè cadascú s'hi ha implicat fins a fer-se'l seu, i això no sempre passa.

Després, lògicament, a l'Agrícol, que ens ha donat l'oportunitat d'estrenar el nostre projecte, i a la llibreria l'Odissea que ens ha donat el seu suport des del primer dia. I vull agrair molt especialment al Marcel Riera, que va fer tot un periple per Catalunya aquell dia per poder ser amb nosaltres. Ah! i gràcies també al Jordi Galarza i la Màrian Sadurní per l'ampli i els focus.

Em quedo amb la sensació que em vau transmetre molts de vosaltres: que us vau quedar amb ganes de llegir Larkin i saber una  mica més d'aquest poeta singular, d'aquest personatge amb llums i ombres -com tothom- que escriu una poesia que connecta directament a l'ànima a partir de la quotidianitat, amb l'ajut d'aquesta ironia sorneguera, a voltes molt àcida, però al capdavall, no saps com, estranyament tendra.

Ran de les coses continuarà aviat. Us mantindrem informats.

Philip Larkin visita Vilafranca properament

El compte enrere ja ha començat! El Projecte Larkin és a punt de veure la llum el proper 19 de juliol a Vilafranca. Ens fa una il·lusió molt especial poder anunciar-vos-ho perquè això vol dir que, finalment, el camí que vaig començar fa més de 3 anys està a punt d'arribar a bon port. Les energies estan intactes, fins i tot han crescut al llarg d'aquests darrers mesos de treball al costat dels Peps. Gràcies a ells, Ran de les coses, el projecte Larkin, avui és una realitat. També gràcies als traductors, sense els quals no hagués estat possible recitar i cantar els versos del poeta anglès en la nostra llengua. I gràcies a l'Agrícol, lògicament, per acollir aquesta estrena mundial. Queden encara alguns detalls de la proposta escènica però esperem estar a l'altura de les expectatives que potser hem creat.

En propers posts anirem concretant més detalls. De moment, reserveu-vos la data!

Larkin, endavant les atxes!!

Larkin recitant "Vers de société"

El Pep Garcia -un dels Peps del Projecte Larkin- m'ha enviat aquest enllaç. Larkin hi recita un dels poemes que formen part del nostre espectacle: "Vers de société". És un plaer sentir aquesta veu modulant-se constantment, anant de la gravetat a la sorna en un breu instant. I això que el meu anglès  (de cançons dels Beatles) no em permet captar tots els matisos que hi deu haver. En fi, aquí teniu un regalet mentre anem enllestint la nostra proposta.

Per cert que hi apareix Larkin en una butaca amb un estampat prou curiós. Justament com ens imaginàvem el nostre altre Larkin, el Pep Puig, davant d'un auditori expectant mentre ell llegeix els poemes com si estigués a la sala d'estar de casa seva. En fi, ja veurem com acaba la cosa...

Si voleu seguir el text en català el trobareu aquí, traduït pel Marcel Riera.