"Vida i mort a Hull"

Continuo endinsant-me en el món larkinià. El personatge, l'escriptor, tenen alguna cosa que em fascina i m'empeny a saber-ne més coses. Intuir quin Larkin hi ha darrere els seus versos, d'on surt aquesta inclinació per la solitud, la tristesa, d'on ve aquest to irònic, a voltes cínic, tan crític amb l'experiència vital, d'on neix la terrible visió d'una mort sense pal·liatius.

Ja fa temps que vaig descobrir a la xarxa el documental "Love and death in Hull" editat per Channel 4, un canal privat anglès amb un cert estatus de canal públic. De seguida -malgrat el meu pobríssim anglès-vaig veure que es tractava d'un documental rigorós i molt interessant que intenta respondre a algunes d'aquestes qüestions que presentava més amunt. Hi apareixen amics i amigues de Larkin, testimonis de la seva infantesa i joventut, així com Maeve Brennan, una de les seves parelles sentimentals. Arrodonint aquesta visió més personal hi trobareu també Andrew Motion, el biògraf de Larkin, i alguns dels escriptors que el van conèixer -com Martin Amis, fill de l'amic de Larkin, Kingsley Amis- i que valoren la seva poesia a la llum de la seva relació personal. En fi, un documental que crec que pot interessar a qualsevol larkinià com jo, i més encara si té una comprensió fluïda de la llengua anglesa.

La família de Larkin, pare, mare i germana.

Larkin envoltat de sa germana i sa mare.

Larkin i Mave Brennan, col·lega a la Universitat de Hull i parella sentimental.

Larkin i Monica Jones, una altra de les seves parelles.

Per a què serveixen els dies?

Philip Larkin amb Monica Jones a l'illa de Sark l'estiu de 1960

Mentre preparo el concert d'avui rellegeixo Larkin, més enllà dels poemes que se sentiran aquesta tarda al Forat del Pany. Em retrobo amb aquest poema, d'una bellesa trista tan larkiniana… I alhora tan compassiva: "Això és tot, amics"-sembla dir.

DÍAS

¿Para qué sirven los días?
Los días son donde vivimos.
Vienen y nos despiertan
una y otra vez.
Están para nuestra felicidad.
¿Dónde vivir, sino en los días?

Ah, para resolver esa cuestión
el médico y el cura
se ponen sus largos abrigos
y con prisas recorren los campos.


Traducció de Damià Alou a "Las bodas de Pentecostés" d'Ed. Lumen, 2007.  (poema que podrem rellegir aviat en la nova edició que ja vaig comentar)

Podeu veure, també un muntatge audiovisual sobre aquest poema aquí.