Un altre cop ens veiem obligats a informar-vos que el recital de Ran de les coses que s'havia de fer al cicle La Poeteca el proper dia 29 de gener ha quedat ajornat fins a nou avís. No sé què pensaria Larkin d'aquesta situació però segurament se li acudiria algun comentari sorneguer. Estem "gafats"? (perdó: som malastrucs?) Esperem que no. En tot cas ja us informarem de la nova data.
Aprofito el mateix post per a una notícia més positiva. A l'epíleg del darrer poemari de Joan Margarit, Des d'on tornar a estimar, el poeta català cita Larkin com un dels seus models poètics (!!). Us cito el fragment on surt, però la lectura completa del text ja ha aparegut a la revista El Núvol és, com sempre molt interessant i iimprescindible. Però això es feina per a un altre dia.
De moment, l'al·lusió a Larkin:
Fins ara, la meva vida ha estat la poesia i continua sent-ho. Res no ha tingut poder sobre mi si se m’ha permès escriure-la. Circumstàncies que, sense la poesia, m’haurien debilitat, m’han enfortit. La llengua en la qual parlo i la llengua en la qual escric els poemes és la mateixa. Així ho van fer els poetes dels qui ho he après, com Gabriel Ferrater o Philip Larkin. Altres, al contrari, accentuen la diferència entre la llengua parlada i la del poema, com és el cas de Josep Carner. Però tots ells m’han ensenyat que la inspiració, per llunyà o estrany que sembli a vegades el poema, no pot venir més que de la pròpia vida.
Bona reivindicació de la llengua poètica de Larkin, no? Quina il·lusió em fa unir aquests dos poetes per a mi tan estimats.