 |
| Philip Larkin amb Monica Jones a l'illa de Sark l'estiu de 1960 |
Mentre preparo el concert d'avui rellegeixo Larkin, més enllà dels poemes que se sentiran aquesta tarda al Forat del Pany. Em retrobo amb aquest poema, d'una bellesa trista tan larkiniana… I alhora tan compassiva: "Això és tot, amics"-sembla dir.
DÍAS
¿Para qué sirven los días?
Los días son donde vivimos.
Vienen y nos despiertan
una y otra vez.
Están para nuestra felicidad.
¿Dónde vivir, sino en los días?
Ah, para resolver esa cuestión
el médico y el cura
se ponen sus largos abrigos
y con prisas recorren los campos.
Traducció de Damià Alou a "Las bodas de Pentecostés" d'Ed. Lumen, 2007. (poema que podrem rellegir aviat en la nova edició que ja vaig comentar)
Podeu veure, també un muntatge audiovisual sobre aquest poema aquí.