Ja hem larkinejat a l'Horiginal. Ens feia molta il·lusió tocar i recitar en aquest espai tan emblemàtic de la poesia més independent, innovadora. I actuar davant de dues taules que conserven els versos de dos dels seus habitants més estimats: Francesc Garriga i Carles Hac Mor.
Tot i la calor asfixiant d'un juny incipient els versos de Larkin van sonar per a un públic entregat d'entrada. Entre els assistents en Jaume Subirana -de qui estem "Surant…" els versos-, l'Ester Andorrà -editora de Labreu i de l'esplèndid "Finestrals" larkinià traduït per en Marcel Riera, que també va venir -és el nostre primer fan- ni més ni menys que acabat d'arribar de Venècia! Un agraiment a tots. Com també a la Cecília Bellorín, companya veneçolana de matins al CAT i a qui em va fer una il·lusió molt gran poder retrobar.
Tres dies després d'estrenar "Surant com les pedres", el nostre nou espectacle sobre la poesia de Jaume Subirana, canviàvem de xip i recuperàvem uns versos i unes melodies que ens han acompanyat durant més de tres anys i que ja sentim com a nostres. En certa manera era com tornar a tocar "a casa".
I així és com ens vam sentir a l'Horiginal, sobretot gràcies a l'escalf del Ferran Garcia, alma mater d'aquest cicle que va engegar amb en Josep Pedrals i que ara porta en solitari. Bé, en solitari no, amb la companyia i el suport de la seva companya. Moltes gràcies als dos per acollir-nos.
 |
| En Ferran Garcia (foto Gabriel Massana, El PUNT/AVUI) |
El Ferran, que és també artista plàstic, és l'autor de la decoració del local també conegut popularment com l'O.R.I.N.A.L. (Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries). Amb les esplèndides fotos que ell mateix ens va fer acabem aquesta petita ressenya, esperant que puguem retornar a aquest espai ben aviat.
