Ressenya de "Ran de les coses" al setmanari El 3 de Vuit (Penedès)

Avui ha aparegut a El 3 de Vuit aquesta ressenya de l'Anna Ruiz sobre el recital de divendres.

Philip Larkin visita Vilafranca properament

El compte enrere ja ha començat! El Projecte Larkin és a punt de veure la llum el proper 19 de juliol a Vilafranca. Ens fa una il·lusió molt especial poder anunciar-vos-ho perquè això vol dir que, finalment, el camí que vaig començar fa més de 3 anys està a punt d'arribar a bon port. Les energies estan intactes, fins i tot han crescut al llarg d'aquests darrers mesos de treball al costat dels Peps. Gràcies a ells, Ran de les coses, el projecte Larkin, avui és una realitat. També gràcies als traductors, sense els quals no hagués estat possible recitar i cantar els versos del poeta anglès en la nostra llengua. I gràcies a l'Agrícol, lògicament, per acollir aquesta estrena mundial. Queden encara alguns detalls de la proposta escènica però esperem estar a l'altura de les expectatives que potser hem creat.

En propers posts anirem concretant més detalls. De moment, reserveu-vos la data!

Larkin, endavant les atxes!!

Avís: propera sortida destinació Larkin

Estàtua de Philip Larkin feta per Martin Jennings amb motiu del 25 aniversari de la mort del poeta.
Col·locada a la Paragon Station de Hull

Sí nois, ara sí. El Projecte Larkin comença la recta final. Si tot va com volem, aquest estiu esperem poder oferir-lo ja per algun racó del Penedès -o qui sap si més lluny. Després d'uns quants entrebancs domèstics que ens han fet aturar el ritme de treball, ara estem començant a definir els detalls de la proposta escènica. La musical i poètica ja està gairebé enllestida.
Estem tots molt contents del resultat final del projecte i creiem que -modestament- podem oferir un espectacle digne, a l'altura del poeta -no sé què diria ell, segurament sortiria amb algun comentari irònic sobre si calia tanta feina -tres anys des que vaig començar a posar música als primers poemes- per arribar fins aquí.

Nosaltres creiem que sí. A cada assaig, quan les seves paraules ens acompanyen, hi ha alguna cosa que es desperta entre nosaltres. Per molts cops que l'haguem llegit o sentit, cada cop els mots sonen nous, autèntics, plens de vida. I de sentits.

Com l'estàtua de Larkin que hi ha a l'estació de Hull, la seva ciutat, on va triar viure, el nostre projecte també arrenca a caminar amb pas ferm. El tren ens espera i surt aviat, molt aviat. Us avisarem quan sapiguem l'horari de sortida. Ens agradarà fer aquest viatge amb vosaltres. Ran de les coses.

Tot va confluint (amb el permís de Larkin)

El projecte Larkin va fent el seu camí a passes lentes però acompassades i segures, notant la terra sota els peus a cada trepig. Textos, poemes i cançons van fent-se amics amb timidesa. Se saluden, conversen una estona amb discreció i s'acomiaden fins un altre assaig, sabedors que, a cada trobada, no es perd cap llençol sinó que es va teixint aquest tapís amb tons esblanqueïts -"els més esblanqueïts que conec", diria Larkin- i grisos de totes les games. De tant en tant algun esquitx de color, suau, sense estridències.
I també els Peps i jo anem creant lligams musicals, poètics, personals, a l'ombra d'aquest anglès sorrut i solitari.
Escoltem la veu de Larkin a través del Pep Puig, sentim com s'explica -mai acabem de saber si és del tot sincer sota aquella ironia-, i esperem que en els silencis que enllacen amb les cançons la seva veu encara ressoni, com si una confidència portés al poema següent, del poema a la cançó, i així fins al final.
Falta encara molt per decidir però ja s'entrelluca per on poden anar els trets. No volem fer-nos pesats ni tampoc massa solemnes. Ens agradaria que al final del recital sentissim "que sí, que ja està tot dit i que no cal dir res més". O, en tot cas, que us haguem inoculat una gota del verí d'aquest poeta tan especial. I que, com a antídot, hagueu d'anar a buscar més poemes, més Larkin. Tant de bo!

De vegades m'afiguro que ell ens observa -amb un punt de tendresa, irònic- des de "l'aire blau i fondo, que és fals / i no és enlloc, i que és infinit."

Dóna'ns un cop de mà, Philip!

Propòsit

Començo aquest blog com un calaix de sastre per veure si sóc capaç d'endreçar-lo. I convertir-lo en una proposta que es pugui presentar en públic. Déu n'hi do, de propòsit!

Fa cosa d'un any vaig descobrir la poesia de Philip Larkin a través del llibre Finestrals (High windows) traduït per Marcel Riera. De seguida em va atrapar i, gairebé sense ni adonar-me'n, em vaig trobar posant música a alguns poemes. I llegint altres llibres d'ell. Ja tinc vuit cançons.

I ara estic començant a triar els poemes que m'agradaria llegir en veu alta perquè fessin companyia als altres. També vull escollir cites on Larkin parli sobre ell, sobre escriure poesia.

I sobre el jazz que tant li agradava...

Massa propòsits? Ja ho veurem.