Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Una noia a l'hivern. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Una noia a l'hivern. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de gener del 2011

Una noia a l'hivern



Acabo de llegir una de les dues novel·les de Larkin :  Una noia a l'hivern (traducció de Jordi Arbonés). L'ombra del poeta s'allarga de manera potent sobre el Larkin novel·lista. En el plantejament vital dels personatges, en algunes coincidències biogràfiques (Katherine, la protagonista, és també bibliotecària i treballa en una biblioteca d'una petita ciutat anglesa), però sobretot en l'ús del llenguatge, ple de la riquesa de sentits que sols el llenguatge poètic sap aportar.  
Sabeu què m'ha cridat més l'atenció? L'enorme facilitat de Larkin per a fer comparacions d'una expressivitat i plasticitat esplèndides : 

"en aquell moment ja era gairebé un quart d'una, i en Robin Fennel anava camí d'aquella casa, per trobar-se amb ella, com un vidret lliscant pel fil d'un collar."

" Tot resultava mancat de sinceritat, com la festa de lliurament de premis d'una escola." (déu n'hi dó)

"Però, a mida que passava el temps, no podia deixar de tenir-ho en compte, talment com no es pot deixar de tenir en compte un os dislocat."

He penjat més impressions al blog de Rapsòdia.  


dimarts, 12 d’octubre del 2010

Novel·la versus poesia



"Jo no volia escriure poemes de cap manera, jo volia escriure novel·les. Vaig començar a escriure Jill així que vaig deixar Oxford el 1943. Va ser publicada el 1946, quan ja feia dos anys que l’havia acabada i aleshores ja n’havia escrit una altra, Una noia a l’hivern. (...)  Però mai no vaig aconseguir escriure una tercera novel·la, tot i que ho deuria haver intentat durant cinc anys. Em vaig sentir una mica estafat. (...)
Encara ara crec que les novel.les són molt més interessants que els poemes –una novel·la és tan extensa, pot ser tan fascinadora i difícil... Crec senzillament que eren massa difícils per a mi. He dit en algun lloc que les novel·les són sobre altra gent i que els poemes són sobre un mateix. Em sembla que aquí hi havia el veritable maldecap, de veritat. No sabia prou coses sobre els altres, no m’agradaven prou."                 


("A voice for our time", entrevista de Miriam Groos a The Observer )