Larkin se'm resisteix, no vol abandonar-me. Tot i que ja li he dit que m'espera Jaume Subirana, que a ell ja li he dedicat molt de temps, troba noves maneres de captivar el meu interès.
Fa pocs dies, remenant per twitter vaig anar a parar a un dels vídeo-muntatges poètics de Josep Porcar, de qui ja n'he penjat algun abans. No sé què em va atrapar més, si la força del poema o la de les imatges. Un poema certament representatiu de la "joie de vivre" larkiniana, si em permeteu la ironia.
I tanmateix, és veritat que de vegades aspiraríem a aquesta solitud, a una fugida cap a on fos, lluny de les rutines quotidianes que, de la mateix amanera que et sostenen, poden anul·lar-te lentament.
Tot i que en Porcar n'ha fet alhora una versió en català, aquí sota us poso la d'en Damià Alou:
DESEOS
Aparte de todo esto, el deseo de estar solo:
por mucho que el cielo se oscurezca con invitaciones
por mucho que sigamos la instrucciones impresas del sexo
por mucho que la familia se fotografíe bajo el asta de la bandera:
aparte de todo esto, el deseo de estar solo.
Por debajo de todo, un anhelo de olvido:
a pesar de las astutas tensiones del calendario,
el seguro de vida, los programados ritos de fertilidad,
la costosa aversión de los ojos a la muerte:
por debajo de todo, un anhelo de olvido.
Philip Larkin. Dins Engaños (The less deceived)
Versió de Damià Alou a Poesía reunida, Ed. Lumen. 2014
