"Un poema pot venir de seguida. L'escrius de cop i l'endemà en canvies una paraula o dues i ja està. Un altre trigarà més, mesos potser. Allò que sempre és veritat és que la idea d'un poema i un trosset d'un poema, un fragment o un vers -no cal que sigui el primer- vénen simultàniament. Segons la meva experiència mai no t'asseus i dius : ara escriuré un poema sobre això o allò, en abstracte."
("A voice for our time", entrevista de Miriam Groos a The Observer )
Doncs jo ho faig exactament així: tinc una cosa per dir, i la dic, que deia Oscar Wilde. Si no no em poso a fer un poema.
ResponEliminaJo he escrit molt poca poesia i no puc opinar però crec que tant Larkin com tu defenseu una manera molt vital de l'escriptura, que neix d'una necessitat de dir alguna cosa, no amb un plantejament previ.
ResponElimina