"El meu interès pel jazz va començar així que vaig sentir qualsevol cosa amb un compàs de quatre temps que, aleshores, era música de ball. Jack Payne, Billy Cotton, Harry Roy. Vaig escoltar bandes com aquestes durant un temps espantosament llarg sense adonar-me que allò era una cosa anomenada jazz americà. Dec haver après dotzenes de lletres de cançons de ball, senzillament escoltant música de ball. Em sembla que eren com una mena de poesia tradicional. N'hi havia algunes de força dolentes, però sovint em pregunto si la meva assumpció que un poema és una cosa que rima i escandeix no prové d'haver-les escoltat... i he de dir que algunes eren molt sofisticades."
("A voice for our time", entrevista de Miriam Groos a The Observer )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada