 |
| Philip Larkin amb Monica Jones a l'illa de Sark l'estiu de 1960 |
Mentre preparo el concert d'avui rellegeixo Larkin, més enllà dels poemes que se sentiran aquesta tarda al Forat del Pany. Em retrobo amb aquest poema, d'una bellesa trista tan larkiniana… I alhora tan compassiva: "Això és tot, amics"-sembla dir.
DÍAS
¿Para qué sirven los días?
Los días son donde vivimos.
Vienen y nos despiertan
una y otra vez.
Están para nuestra felicidad.
¿Dónde vivir, sino en los días?
Ah, para resolver esa cuestión
el médico y el cura
se ponen sus largos abrigos
y con prisas recorren los campos.
Traducció de Damià Alou a "Las bodas de Pentecostés" d'Ed. Lumen, 2007. (poema que podrem rellegir aviat en la nova edició que ja vaig comentar)
Podeu veure, també un muntatge audiovisual sobre aquest poema aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada