Gràcies!


Fotos de Carme Miró i Mercè Rovira


"Larkin estaria content". Això em va dir el Marcel Riera -un dels traductors del poeta anglès- després d'escoltar-nos a l'Agrícol divendres passat. No sé si ell estaria content, el que sí sé és que nosaltres estàvem molt satisfets de com va anar l'estrena de "Ran de les coses". D'entrada per l'acollida del públic que ens va venir a veure. Amics i amigues, sí, però també coneguts i algun que altre saludat. I malgrat la familiaritat de l'acte tothom -almenys els que vau parlar amb nosaltres- va quedar-se amb la sensació que allò que havien presenciat era molt digne i que n'havien sortit gratament sorpresos i alguns, fins i tot, emocionats. Ja se sap: jugar a casa és un arma de doble tall. D'entrada tens al públic a la butxaca, però després l'has de convèncer que allò que han vingut a veure no és només una cantadeta entre amics amb algun poema recitat en veu alta...

No sóc jo qui n'ha de fer les valoracions, només vull traslladar-vos el meu profund agraïment. En primer lloc als que vàreu venir i després als que sé que volíeu i no vau poder. No patiu, estem treballant perquè tingueu noves oportunitats de sentir-nos. En segon lloc als Peps que m'han acompanyat en tot aquest llarg procés creatiu que va començar com una aposta personal però que puc dir, a hores d'ara, que ja és un fruit de tots, perquè cadascú s'hi ha implicat fins a fer-se'l seu, i això no sempre passa.
Després, lògicament, a l'Agrícol, que ens ha donat l'oportunitat d'estrenar el nostre projecte, i a la llibreria l'Odissea que ens ha donat el seu suport des del primer dia. I vull agrair molt especialment al Marcel Riera, que va fer tot un periple per Catalunya aquell dia per poder ser amb nosaltres. Ah! i gràcies també al Jordi Galarza i la Màrian Sadurní per l'ampli i els focus.

Em quedo amb la sensació que em vau transmetre molts de vosaltres: que us vau quedar amb ganes de llegir Larkin i saber una  mica més d'aquest poeta singular, d'aquest personatge amb llums i ombres -com tothom- que escriu una poesia que connecta directament a l'ànima a partir de la quotidianitat, amb l'ajut d'aquesta ironia sorneguera, a voltes molt àcida, però al capdavall, no saps com, estranyament tendra.

Ran de les coses continuarà aviat. Us mantindrem informats.




1 comentari:

  1. agraïts, nosaltres (i contents, com Larkin; i amb ganes de conèo¡ixer-li l'obra, i tant).

    una abraçada,

    ResponElimina