Una amiga, la Carme Miró, m'ha fet arribar aquest tuit sobre Larkin. El meu anglès limitadíssim -sóc de la generació del francès, si serveix com a disculpa- em permet entendre que aviat Philip Larkin tindrà un lloc ni més ni menys que a l'Abadia de Westminster, al racó dels poetes. Allà es trobarà -i haurà de compartir pis, diguem- amb Chaucer, Charles Dickens i Ted Hugues.
He anat a l'enllaç que proposa el tuit i m'ha semblat entendre que, segurament, Larkin tindrà alguns problemes amb els seus nous veïns de racó. I és que, si coneixeu una mica en Larkin, no era, precisament massa donat a la correcció política. En fi, una notícia més d'aquest poeta tan singular de la qual m'he volgut fer ressò en aquest blog que, malgrat tot, li vol retre homenatge. Almenys aquí no s'ha de discutir amb ningú.
Segurament, des d'algun altre racó -si és que existeix un paradís dels poetes, ara que, ben pensat, ell buscaria un lloc més solitari, potser la biblioteca de l'Olimp- Philip Larkin diria unes quantes coses sobre la seva relació amb els capellans:
"Això sí que és vida!
Res de Déu, ni de suar a les fosques per la fal·lera
de l'infern i tot això, res d'haver d'amagar
tot el que penses del mossèn."
High windows / Finestrals (fragment)
Traducció de Marcel Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada