All nigth north


Fa ja alguns dies us vaig prometre una ressenya d'aquest cd sobre Larkin que es diu "All night north". Aquí la teniu.

Deixeu-me dir d'entrada que, com que no domino l'anglès, la meva audició està molt influïda pel fet que, d'alguns d'aquests poemes-cançó en disposo la lletra original a l'anglès, fins i tot la versió en català, i d'altres no. Això em permet en uns casos valorar globalment la proposta musical i la seva adaptació al poema en qüestió, però en d'altres em deixa a mercè només de les sensacions que em transmeten la melodia, la veu, les harmonies o els arranjaments.

Un cop aclarida aquesta premisa he de dir que crec que estem davant d'un producte de gran qualitat, fet amb gran professionalitat i, sobretot, amb molt d'amor cap a la poesia de Philip Larkin. Això es pot comprovar en totes les propostes, per més diverses que siguin, perquè en totes elles hi batega l'emoció que el vers de Larkin ha provocat en cada intèrpret o grup musical. En totes les peces es respira la tristesa, melangia, nostàlgia larkinianes barrejada amb l'humor irònic i de vegades sarcàstic d'aquest poeta anglès. I no hi falta, de tant en tant, una certa tendresa que no ens deixa a la intempèrie.
És efectivament un disc molt heterogeni, que va des d'un plantejament totalment acústic a d'altres propers al pop-rock, fins i tot alguna proposta gairebé punk. Trobem des d'arranjaments més clàssics, amb aire folk, a d'altres molt trencadors, amb una sonoritat menys amable, des d'harmonies i estructures estàndard a propostes molt més arriscades i creatives, des de peces on la veu és la que mana a les que la instrumentació passa a primer terme i la veu només recita, o calla. 

Una de les raons d'aquesta diversitat de plantejaments és deguda -a part de la heterogeneïtat dels grups participants en aquest cd homenatge- al fet que la poesia de Larkin no sempre permet estructures melòdiques classiques perquè la mètrica d'origen ja no ho és. Són llargs poemes narratius-descriptius molt discursius on el vers es mou en llargades diverses, sense rima i, sovint, sense un ritme tampoc massa clar. Ho sé perquè a mi també m'ha costat musicar-lo, i això que jo vaig triar precisament aquells poemes on la mètrica era més regular. Però això, que en principi podria ser un obstacle, ha estat un repte que ha esperonat els músics participants a crear peces diferents de les habituals. I he de dir que en això se n'han sortit amb nota.

Com que tot això és molt difícil d'entendre sense tenir el cd per escoltar-lo us "regalo" dues peces perquè pugueu veure la varietat d'estils (ja us en vaig regalar una altra peça a l'anterior entrada). Són, precisament, dos exemples ben contraposats d'aquesta varietat d'estils a que feia referència. Només disposo de la lletra del poema d'un d'ells. L'altre l'haureu d'escoltar atentament i, si teniu la sort d'entendre'l, millor per a vosaltres.

No penjaré més talls del cd a partir d'ara. Estaria fent un flac favor als drets dels que van fer tota aquesta feina. Tanmateix, si algú estigués interessat en obtenir el cd, que es posi en contacte amb mi via mail (o comentant aquesta entrada) i miraré de veure com podeu aconseguir-lo. Segur que el meu amic Jim Orwin sap la resposta.

La llista completa dels temes és la següent:

  • Mr Bleaney  (Larkin / Terry Dunn)
  • At grass  (Larkin / Kristian Eastwood)
  • Annus Mirabilis  (Larkin / Phill Wilson)
  • This be the verse (Larkin / Edwina Hayes)
  • Toads  (Larkin / James Waudby)
  • Far out  (Larkin /Awash with AntleR)
  • The Dance (Larkin / Mat Edible)
  • Home is so sad (Larkin / Greg Ullyart)
  • The School in August  (Larkin / The Carboad Cutouts)
  • Femmes Damnées  (Larkin / James Orwin)
  • Is it for now or for always  (Larkin / White Tango)
  • Continuing to Live  (Larkin / Rory Mansfield / Richard Marsham)
  • How to sleep  (Larkin / Grace Olivia Sterret) Aquesta darer peça està inclosa al final del tall anterior.


I aquí els meus dos regals:







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada