La "veu" de Larkin darrera del darrer Pep

Autoretrat de Larkin davant d'un mirall


Això del projecte Larkin -ja ho veieu- és un procés lent, que va fent xup-xup -espero- com els bons caldos... La prova que ja estem encetant l'etapa definitiva és que el darrer Pep (el Pep Puig, exllibreter de l'Odissea vilafranquina, actor, i ara artesà de productes àudio-visuals de bella factura) s'ha incorporat a l'equip. I amb ell la veu de Larkin ha pres cos. Ell és qui ha de llegir els poemes que no seran cantats, ell l'encarregat de dir els fragments on Larkin parlarà de si mateix i la seva obra. Les sensacions són boníssimes. Començo a visualitzar i a sentir com pot anar tot aquest projecte que fa ja uns anyets que tragino amb un "carinyo" especial.
El Pep III  és també qui em dóna la seva visió de com ha d'anar tot això dalt d'un escenari -o raconet d'una llibreria-. De moment només fem bullir l'olla, però el caldo ja deix anar unes aromes estupendes, que espero, aviat -potser per la primavera?-, poder compartir amb vosaltres.
De moment, avui toca desitjar-vos un bon any. I tot i que no es pot dir que Larkin sigui gaire donat a excessos d'alegries de cap d'any, crec que el seu millor missatge seria aquest "començar de nou" del poema Els arbres :


(Gravació d'un assaig dels Peps, tal com raja)


Els arbres

Els arbres ja posen fulla
com una cosa a penes dita,
de brots recents i suaus curulla
la seva verdor una pena infinita.

És potser que tornen a néixer ells
i nosaltres ens fem grans? No, moren també.
El seu truc anyal per no fer-se malbé
és escrit a les vetes dels anells.

Però els castells mai no en tenen prou
i, espessos, són batuts cada maig.
L’any passat és mort, semblen dir, era un assaig,
i ara cal començar de nou, de nou, de nou.

Philip Larkin. Versió de Marcel Riera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada