Dublinesa
Per carrers estucats
on la llum és de peltre
i el capvespre boirós
fa encendre els llums als aparadors
d’apostes hípiques i de rosaris,
passa un funeral.

El cotxe de morts va al davant
però el segueix
una munió de prostitutes
amb amples barrets florejats,
mànigues de pell de be
i vestits fins als turmells.

Es respira un aire de companyonia
-com si honoressin
algú que els era molt estimat;
n’hi ha que saltironegen una mica
i s’aguanten amb traça la faldilla
(algunes marquen el ritme amb les mans),

i també d’una gran tristesa.
Mentre davallen a poc a poc
se sent una veu que canta
a la Kitty, o a la Katy,
com si el nom hagués significat una vegada
tot l’amor, tota la vellesa


Philip Lrkin. Versió de Marcel Riera.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada