Condolença en blanc major

Foto : Chema Concellón


Quan deixo caure quatre glaçons
dringant en un got, hi afegeixo
tres raigs de ginebra, una rodanxa de llimona,
i hi aboco la tònica a glopades
escumejants que ho envaeixen tot
fins que s’enfilen a la vora,
en brindis privat alço el got :
va dedicar la seva vida als altres.

Mentre uns altres tractaven com vestits
les persones dels seus dies,
jo em vaig dedicar a retornar, a aquells
que confiaven en mi, els afectes perduts;
no ens va servir de res, ni a ells ni a mi,
però així vam ser tots més a prop
(o ens ho va semblar) d’aquell guirigall
que si ens l’haguéssim perdut separadament.

Un tipus com cal, de bona jeia,
tot d’una peça, no n’hi ha dos,
ben sòlid, un trumfo, un bon jan,
per sobre dels altres un pam.
Que n’haurien estat de deslluïdes, moltes vides,
si no l’haguéssim tingut entre nosaltres!
Brindo per l’home més esblanqueït que conec,
tot i que el blanc no és el meu color favorit.


Philip Larkin. Versió de Marcel Riera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada